Els catalans ens sentim orgullosos de ser catalans, els espanyols de ser espanyols, els barcelonins de ser de Barcelona... i perquè els rubinencs no ens sentim orgullosos de ser rubinencs?Sempre tendim a comparar-nos amb ciutats veïnes, a mirar el que té el veí, i mai valorem el que tenim nosaltres. És cert que Rubí necessita serveis, cuidar-se una miqueta més, ordenació, planificació, cinema... però també és cert que cal que tots nosaltres, cadascun dels rubinencs i rubinenques que formem aquesta ciutat, valorem molt més allò que tenim. Som una ciutat dinàmica, amb moltes entitats, amb força implicació social, amb gent provinent d'arreu, amb paratges naturals propers, amb tradicions, ben comunicats... Tant de bo, algun dia, escoltés algú dir "M'alegro de viure a Rubí".
3 comentaris:
Doncs sí, aquest sembla un mal endèmic de Rubí. A mi sempre que em pregunten sobre Rubí els dic, "a Rubí, noies maques i bon vi" :-)
Hace tiempo leí aquí que te preguntabas que había pasado con Canal 50 Rubí. Envié un mail a Canal Català y a David Osuna preguntando por el tema y informándoles de tu blog. Me han contestado diciendo que puedo llamar al teléfono del despacho de Osuna y preguntarle a él. El número es 93.470.71.51, si alguien quiere llamar, ya sabe...
Totaltmente de acuerdo... Ya va siendo hora que esta mentalidad histórica se modifique.
Claro que de manera gratuita esto no va a pasar; nuestros ojos deben ver nuevas infraestructuras, servicios, movimiento en las calles para pensar que algo pueda estar cambiando.
Publica un comentari a l'entrada