22-M: Entrevista a Vicenç Rabadán (ACR)

Vicenç Rabadán

ALTERNATIVA CIUTADANA DE RUBÍ (ACR) 

És el segon cop (no consecutiu) que es presenta a unes eleccions. És el que volia o el que li ha tocat? Creu que ara està més preparat que aquella primera vegada? I la il·lusió, és la mateixa?

És la segona vegada com a cap de llista, i no estava previst. Però els problemes per combinar feina i dedicació política han dificultat que altres companys encapçalin la llista, cosa que puc fer per la meva feina a la universitat. L’experiència sempre és un grau, i se’n guanya amb el anys, però la il·lusió és la mateixa perquè creiem que la política local no ha de ser monopoli del partits convencionals. 

Quin balanç fa de la feina feta per ACR durant els últims 4 anys?
La feina a l’oposició, que hauria de ser bàsica en democràcia, no està gens reconeguda, ni tan sols als ajuntaments. Hem estat l’únic grup local, i amb encerts i amb errors, com és normal, hem aportat una visió  política independent d’interessos de les cúpules dels partits. Els nostres  dos regidors s’han mirat tots els papers, hem intentat informar el màxim a la gent, hem col·laborat en  projectes de la societat civil... I darrera del nostre vot en els plens, també de les abstencions, hi ha feina de debat i d’argumentació, cosa qüestionable en altres grups municipals. 

Què creu que ha estat el pitjor que s’ha fet durant aquesta última legislatura des de l’Ajuntament? I el millor? 
El  més descarat ha estat el fracàs del POUM, l’assignatura pendent des de fa 15 anys. La crisi ha afectat el que es podia fer o no, però el problema d’optimitzar els recursos s’origina en el mandat anterior, quan no es va estalviar res. La plantilla municipal ha augmentat fins a més de 600 persones, i no se’n treu el rendiment que es podria, sobretot perquè els càrrecs de confiança no aporten professionalitat sinó fidelitat partidista. Com a acció positiva, des de l’IMPES s’ha reaccionat el que s’ha pogut davant la crisi, s’ha fet més formació, però el nivell formatiu de la població, sobretot dels joves, segueix sent un problema greu.

Vostès sempre van votar en contra del POUM. S’imaginaven aquest final?
La veritat és que les coartades institucionals són tan habituals que amb el departament d’Urbanisme de la Generalitat en mans socialistes en teníem poques esperances. Però els criteris tècnics i lògics s’han imposat i han posat en evidència els errors i la prepotència dels redactors d’un POUM que, cal recordar-ho, va ser aprovat no només per PSC-PSOE i ERC, sinó per PP i CiU. ACR va fer un treball molt seriós preparant més de cent esmenes, moltes de les qual coincideixen amb coses que s’hauran de canviar ara en el Pla d’Ordenació.

Quins són els principals reptes d’Alternativa Ciutadana de Rubí per als propers quatre anys? 

Intentar incidir en la millora del POUM n’és un claríssim, limitant el creixement i preservant i millorant l’entorn natural de Rubí . També voldríem ajustar les retribucions dels càrrecs i grups polítics, a més de suprimir, o si més no reduir, els càrrecs de confiança política i potenciar l’aportació d’idees dels treballadors municipals per optimitzar serveis, sobretot els de caire social i educatiu. També cal implicar la ciutadania en uns consells sectorials que siguin el màxim de vinculants per comptar amb la gent. 

A vostès se’ls coneix molt bé per la seva política mediambiental. Per a la majoria dels altres partits considera que la política verda consisteix només en fer campanyes de reciclatge?  

El medi ambient és més que la gestió dels residus, tot i que n’és un tema clau, juntament amb la situació crítica de Rubí amb els abocadors. Però també cal reduir la contaminació, cal afrontar la modificació de les línies elèctriques, potenciar un transport públic més racional. I cal treballar per afrontar localment la fi del petroli assequible i avançar en l’ús d’energies realment alternatives 

La participació i la sostenibilitat són els dos principals eixos del seu partit, segons recull el programa d’ACR. Algunes persones consideren que ACR viu d’esquenes als problemes socials. Què els hi diria? 

Gran part dels “problemes socials” tenen a veure, justament, amb l’aportació real d’idees de la ciutadania i amb una societat més sostenible. Però ACR també ha treballat molt els temes educatius i formatius (mentre hi ha grups polítics que ni assisteixen als consells escolars), tenim idees molt clares sobre la ciutadania provinent d’altres països i cultures, que té els mateixos drets i deures que tothom... I pensem que cal defensar l’activitat cultural proposada per la societat civil i treballar per una identitat local que ha de ser intercultural a partir de valors i actius tradicionals d’una societat oberta com la catalana. 

Quines actuacions tenen previstes per millorar la mobilitat a la ciutat (ponts i passeres, transport públic, bicicleta, aparcaments...)?El POUM que proposava ACR comptava justament amb propostes per millorar la mobilitat, amb un transport públic intern més ecològic i racional, amb microbusos o fins i tot un tramvia, i la conversió de les autopistes que ens creuen com a veritables rondes externes. Les passeres, que no ponts, sobre la Riera ajudarien a integrar més els dos costats, i la modernització dels polígons industrials ha de comptar amb àrees d’estacionament. Al nucli urbà, els aparcaments s’han de racionalitzar, i s’ha de comptar en el futur amb les places del Dr. Guardiet i de Catalunya per millorar-ne l’oferta. L’ús de la bicicleta cal potenciar-ho apostant per carrils bici que connectin el centre urbà, els polígons i les urbanitzacions. 

ACR és molt crítica amb els càrrecs de confiança. S’ha d’aprimar l’estructura de l’Ajuntament? 
S’ha de racionalitzar i aprofitar el potencial de la plantilla. I això passa per desmuntar la “lògica” perversa dels càrrecs de confiança política. Quina aportació professional fan, normalment, persones que anaven a les llistes electorals dels partits de govern? Quina necessitat hi ha dels assessors dels grups municipals inclosos dins dels pressupostos municipals? Afirmar que aquests càrrecs fan funcionar l’Ajuntament sí que és demagògia. 

Els rubinencs estan molt allunyats de les decisions que pren el Consistori? 
La desafecció política no és monopoli de Rubí, però aquí l’abstenció electoral és de rècord. Hi ha responsabilitat de la societat civil en aquest distanciament, no ens enganyem, i també complicitat de grups i sectors amb els que manen, però la desconfiança neix del monopoli de la política per part dels partits. Per això, ACR proposa debatre les polítiques municipals dins dels consells ciutadans i sectorials, potenciar l’aportació d’idees de qui viu el dia a dia de la ciutat, respectar el dret de la ciutadania a tenir informació suficient per conformar opinions contrastades. 

El seu eslògan és “fer un reset a la política”. Quina idea volen transmetre?  
Sabem que això del reset és estrany per a molta gent, sobretot gran, però és una acció clau en informàtica: per desbloquejar un ordinador o per reiniciar un programa, cal pitjar Control, Alt i Suprimir. Doncs ACR vol tenir presència a l’Ajuntament per controlar què es decideix i informar-ne a la població; volem suprimir l’autisme dels partits, els càrrecs de confiança i la prepotència de l’administració... i convidem la gent a fer això votant i sobretot participant amb Alternativa Ciutadana de Rubí. 

Què diferencia ACR de la resta de formacions polítiques? 
Nosaltres no som polítics sinó persones que fan política perquè les decisions sobre la cosa pública es prenen en les institucions, començant pels ajuntaments. No som millors persones que la gent que milita en uns partits que són imprescindibles per la política, però que en només tres dècades s’han convertit en maquinàries d’ocupació institucional que s’acosten a la ciutadania només quan arriben les eleccions. Cal recuperar el sentit del ple municipal com assemblea de representants de la ciutadania. 

El punt 7 del seu codi ètic deixa oberta la possibilitat de formar pactes post-electorals. Creu que algun partit podria trucar a la seva porta? 
Ens agradaria poder incidir més en les decisions polítiques locals, però no som ingenus i som conscients que el paper d’oposició és menystingut fins i tot per l’electorat. ACR no s’ha negat mai a debatre i negociar l’acció municipal, però no sacrificarem la nostra concepció de la política i les nostres propostes (tenim un pla de treball de 62 pàgines) per escalfar unes poltrones i col·Locar uns quant companys a l’administració.

Per què els rubinencs han de votar a Alternativa Ciutadana de Rubí? 
Els rubinencs poden votar ACR si volen canviar moltes coses en el funcionament del nostre Ajuntament. I repeteixo: el nostre Ajuntament, el de tothom. L’abstencionisme crític és respectable, però no porta enlloc. En tot cas, és millor votar en blanc que quedar-se a casa. Però si es vol tenir informació del que es cou a l’Ajuntament i aportar idees per millorar la ciutat, l’opció més compromesa i la més ambiciosa alhora és Alternativa. 

Quins resultats esperen obtenir?

Això de les “travesses” electorals, com la que es fa al Gori, no deixa de ser un divertimento,  però és difícil no estar pendent de les enquestes. En les dels anys 2003 i 2007, ACR ni tan sols hi apareixia, però varem aconseguir dos regidors.  Tothom pot comprovar que la feina institucional seriosa no té massa reconeixement, però esperem mantenir el suport d’un sector important de la ciutadania que és crític però no es queda a casa.

Moltes gràcies per la seva participació i molta sort.

Pots contactar amb en Vicenç a través de: web i Twitter