Maria Carretero i Jufresa, més coneguda com "La
Paloma", ha mort als 94 anys d'edat. Es tractava d'una dona molt
coneguda a la nostra ciutat i que molts recordaran per haver estat
durant molts anys darrere del taulell de la Ferreteria Paloma.
Fins fa poc era habitual trobar-se-la passejant pel centre de Rubí. Les
seves conviccions polítiques i religioses van definir la seva figura.
La Maria era filla de pare andalús i mare terrassenca i, de fet, va
passar la seva infantesa a Terrassa. Quan es va casar amb el seu marit,
el senyor Jaume Paloma, va venir a viure a Rubí, un
petit municipi que la va impactar: "Les dones vestien amb davantal i
sabatilles, no com a Terrassa, on portàvem sabates", explicava fa sis
anys en una entrevista de Jordi Margarit encarregada
per l'Ajuntament de Rubí. Era una dona que vestia sempre de forma
impecable, molt observadora, amb avantpassats francesos, i que no perdia
detall del que passava darrera de l'aparador de la seva ferreteria.
Ella mateixa reconeixia que aquella botiga "era la seva vida"
i, un cop jubilada, hi continuava passant els matins i les
tardes asseguda en una cadira des de la qual no perdia detall de tot el
que passava.
Molts rubinencs recordaran que, en aquella ferreteria i durant molts anys, hi cridava l'atenció una foto ben visible del dictador Franco.
"Jo soc de dretes i molt franquista, a mi m'agradava molt Franco",
explicava en aquella mateixa entrevista. De fet, la Maria havia anat
algun cop a Barcelona a veure el dictador i sempre va identificar-se amb
la dictadura, com ara amb Manuel Murillo, l'últim
alcalde franquista, per qui sempre va tenir bones paraules. També va ser
militant del Partit Popular de Rubí durant molts anys i mai faltava a
la seu dels populars en les jornades electorals.
La Maria "La Paloma" va ser de les primeres dones de Rubí en tenir
carnet conduir i gairebé mai va seguir les modes del moment. Sempre va
estar en contra de la separació, de l'avortament, del moviment feminista
i de l'arribada d'immigrants a Rubí, tot i que durant molts anys va
acompanyar-la sempre una cuidadora d'origen magrebí, a qui tenia un gran
afecte. Va ser una gran defensora del moviment animalista i es va pronunciar en contra de la tauromàquia en diverses ocasions.
Una dona amb caràcter que sempre va defensar amb fermesa les seves
conviccions, com quan va erigir-se en una de les veus més potents del
teixit comercial rubinenc en contra de l'illa de vianants.
Per a molts de nosaltres, una de les darreres imatges seves en la
nostra retina serà recordar-la asseguda en aquells seients del passeig
Francesc Macià des d'on contemplava l'actual Rubí.
* Article publicat de forma inicial al TOT Rubí el 20/04/2020