diumenge, 28 de novembre de 2021

El mestre rubinenc Raül Cabús edita una guia de contes LGTBIQ+

 >> L’autor de “Petjades de mestre” posa a l’abast de docents, famílies i la ciutadania un directori d’històries infantils basades en el respecte i la diversitat

El rubinenc Raül Cabús, mestre d’educació infantil, professor universitari i autor del bloc educatiu Petjades de mestre (@petjadesmestre), acaba de publicar la guia Contes per la diversitat LGTBIQ+. Es tracta d’un material dirigit especialment a docents i famílies que inclou contes infantils que apropen la realitat LGTBIQ+ als infants i joves. “La preocupant actualitat dels últims mesos, on estem coneixent molts casos d’agressions homòfobes i sexuals, em va fer plantejar-me moltes coses. Vaig pensar que havia de fer alguna cosa i vaig tenir la idea d’elaborar una guia de contes que pogués ser útil més enllà de la meva aula”, explica en Raül Cabús.

Aprofitant l’èxit de Petjades de mestre, que ja suma més de 11.000 seguidors a Instagram, Raül Cabús va posar-se en contacte amb nombroses editorials del país amb l’objectiu de recollir contes infantils que tractin temàtiques vinculades a la realitat LGTIBQ+. “M’ha sorprès la gran resposta de les editorials! Hi havia molts contes que coneixia, però n’he descobert moltíssims de nous”, afegeix. A la guia, els contes s’han classificat en temàtiques: diversitat familiar, totes som diverses, trencant estereotips, perspectiva de gènere, amor lliure i per un món millor.  

 

El rubinenc creu que la guia pot ser molt útil per educar "en la diversitat i el respecte"
L’autor de la guia espera que les biblioteques dels centres educatius s’actualitzin amb alguns d’aquests contes infantils, on els infants podran trobar referents per a ells: “Si un infant llegeix un d’aquests contes potser es troba identificat amb algun dels seus personatges o amb la seva família, per exemple, i potser mai li havia passat amb altres contes”.

A més, Raül Cabús creu que aquesta guia també pot ser molt útil per a les famílies, ja que podran educar els seus fills i filles “en la diversitat i el respecte”. “La societat ha d’obrir els ulls davant un món divers i enriquidor”, afegeix.

Contes per a la diversitat LGTBIQ+ és accessible a través del bloc Petjades de mestre i també incorpora un directori d’entitats que treballen per la infància LGTBIQ+ de forma altruista.

* Article publicat de forma inicial al TOT Rubí el 10/11/2021

dimarts, 8 de juny de 2021

Els avis de Rubí denuncien que la nova zona taronja els impedeix aparcar al Centre

 >> El "TN Comarques" de TV3 ha donat veu a les crítiques dels pensionistes de la ciutat

La zona blava de Rubí ara és taronja, gratuïta durant 90 minuts. Per aparcar-hi cal fer servir una app, que permet obtenir un tiquet digital. Es tracta d'un canvi molt ben rebut per la ciutadania, però no per bona part de la gent gran, que no sap utilitzar l'app i ha fet que molts hagin acabat sent multats. Per pagar la multa també troben dificultats tecnològiques a l'Oficina de Recaptació i a les oficines bancàries. 

 

El cas de Rubí ha estat un dels punts de partida d'un debat molt més ampli que s'ha fet al programa Els Matins de TV3 sobre la bretxa digital. Josuè Sallent, director de la Fundació Tic Salut Social, ha parlat sobre les dificultats per fer tràmits en línia que tenen les persones grans o sense coneixements tecnològics. Un obstacle, per exemple, per accedir a la vacunació, concertar una cita prèvia amb l'administració o en una zona gratuïta d'aparcament.

dijous, 29 d’abril de 2021

Oposició a una nova línia d'alta tensió de 150 quilòmetres entre Maials i Rubí

>> Ajuntaments, ecologistes i plataformes ciutadanes s'oposen al projecte de Forestalia

El debat de les renovables segueix oferint exemples de l'oposició que genera al territori. Avui, TV3 ha informat del projecte de nova línia d'alta tensió que es vol construir des de Maials, al Segrià, fins a Rubí, al Vallès Occidental. Tindria uns 150 quilòmetres, afectaria vuit comarques i transportaria a l'àrea metropolitana l'energia generada a 11 plantes solars i 6 parcs eòlics. És una energia que es consumiria molt lluny d'on es produeix. 

El projecte ha estat presentat per l'empresa Forestalia i ja ha superat la Ponència d'Energies Renovables.

dilluns, 14 de desembre de 2020

Uns 400 rubinencs reclamen convertir l'antic golf de Can Sant Joan en un gran parc interurbà

 >> La plataforma Reconvertim el Camp de Golf reuneix centenars de veïns de Rubí i Sant Cugat i dona a conèixer els valors ambientals de la zona

La plataforma Reconvertim el camp de golf de Rubí i Sant Cugat ha reunit unes 400 persones aquest diumenge per demanar al'Incasòl que abandoni el projecte de reobertura del camp de golf i que reconverteixi les gairebé 90 hectàrees de terreny en un parc gestionat pels ajuntaments de les dues localitats. La cita arriba hores després que l'Incasòl reconduís el seu missatge inicial i obrís la porta a compaginar els usos d'escola de golf i parc públic.


diumenge, 27 de setembre de 2020

"Sota l'aigua", un espectacle coreogràfic audiovisual per homenatjar les víctimes i supervivents de la Rierada del 62

 >> El muntatge de l'escola 8Temps està basat en la novel·la El hijo del aguacero

Aquest divendres, 25 de setembre, s'ha estrenat Sota l'aigua, un espectacle coreogràfic audiovisual realitzat per l'escola 8Temps per homenatjar les víctimes i supervivents de la Rierada del 62. El muntatge, dirigit per Santiago Granizal, està basat en la novel·la El hijo del aguacero, de Josep Maria Riera Ruiz. 

Mitjançant la dansa, ballarins del centre de formació artística 8Temps, d’entre 9 i 55 anys, ens expliquen les vivències d’un nen que perd els pares a causa de la rierada del 25 de setembre de 1962.

 

Repartiment: Alex Colás, Montse Debon, Mari Creu Bou, Mar Cebrián, Fatima Arque, Marta Clua, Naiara Escriche, Itziar Valera, Nerea Sarda, Noa Bea, Noa Wakely, Erika Ramos, Martina Gaona, Pol Hernandez, Arnau González, Xenia Merce, Mireia Boluña, Ariadna Campaña.
Coreografia: Santiago Granizal.
Veu en off: Oriol Puig.
Càmeres: Alex Colás, Santiago Hernandez i Rafael Fuentes.
Post-producció: Alex Colás.
Assistència de Direcció: Antonio Castillo.
Idea i direcció: Santiago Granizal. 

dimarts, 15 de setembre de 2020

Paradistes del Mercat Municipal promouen el pagament per Bizum

>> El confinament i les comandes a domicili han ajudat a impulsar aquest sistema entre els clients 

“Em fas un Bizum?” Aquesta pregunta cada cop està més estesa entre els ciutadans a l’hora de pagar a mitges un sopar o comprar el regal d’un amic. Bizum s’ha convertit en un exitós sistema de pagament que setmana rere setmana guanya nous adeptes. De fet, el servei ja suma gairebé 10 milions i mig d’usuaris a l’Estat.

Ara, Bizum està entrant amb força als comerços, tan petits com grans. En el cas de la nostra ciutat, el Mercat Municipal s’ha convertit en un dels millors exponents de l’èxit del servei, que permet enviar o rebre diners de forma immediata. “El confinament va propiciar les comandes a domicili. Hi havia la recomanació de no tocar gaire els bitllets i les monedes i no podíem anar amb els datàfons a les cases dels clients. De cop ens vam adonar que Bizum era la solució perfecta per a aquesta situació”, explica Susana Navarrete, de la Cansaladeria Casas. “Un cop els clients van tornar a fer les compres de forma presencial al Mercat, alguns d’ells van continuar pagant amb Bizum”, afegeix Navarrete.

Per a Àngels Alpañes, de la carnisseria Nati, Bizum també s’ha convertit en un nou sistema de pagament. Reconeix que es fa servir més en les comandes a domicili que en les presencials, però admet que Bizum ja s’ha convertit en una eina més a tenir en compte. “L’èxit de Bizum és que és súper fàcil. Si les clientes tenen el meu número de telèfon, ja està! És com enviar un Whatsapp!”, diu Alpañes.


La Cansaladeria Oliva és un altre dels establiments del Mercat Municipal que també promouen el pagament per Bizum. Tot i així, Núria González creu que el sistema és “ràpid i segur”, però que difícilment tindrà èxit entre la gent gran, el target potencial de la seva parada. “Deixem pagar amb el Bizum perquè els clients més joves ho demanaven”, afegeix.

De moment, la Junta d’Adjudicataris del Mercat Municipal no ha impulsat una campanya específica de promoció d’aquest sistema de pagament, però l’entitat explica a TOT Rubí que donen suport a “tot el que siguin eines que facilitin la compra dels nostres clients a les parades del Mercat Municipal.”. Algunes parades, en canvi, han descartat fer servir Bizum per les dificultats que implica vincular aquest sistema de pagament als comptes bancaris d’empresa, tot i que no descarten implementar el sistema més endavant.

Bizum també ha arribat a alguns establiments de fora del Mercat que no accepten el pagament amb targeta de crèdit. 

 
Bizum en xifres
Bizum no és un aplicació convencional, sinó un servei integrat a les aplicacions de la majoria de bancs espanyols. Permet enviar o rebre diners de forma immediata i sense comissió per cap de les dues parts. En declaracions a Els Matins de TV3, l’economista Fernando Trias de Bes assegurava que Bizum és un sistema “totalment legal, ja que les transaccions queden registrades tal com passaria amb un pagament amb targeta de crèdit”. Trias de Bes considera que aquest mètode de pagament 100% espanyol s’està convertint en “una gran competència” de les targetes de crèdit i que l’únic inconvenient que té a dia d’avui és que no permet enviar i rebre diners amb usuaris de fora de l’Estat.

* Article publicat de forma inicial al TOT Rubí el 09/09/2020 

 

dilluns, 27 de juliol de 2020

La depuradora de Rubí participa en un projecte de detecció de coronavirus en les aigües residuals

>> Les mostres podrien informar d’un augment de casos de covid-19 abans que ho detectés el sistema sanitari

56 depuradores de Catalunya -entre elles, la de Rubí- formen part d'un programa de detecció del virus SARS-CoV-2 a partir de l'anàlisi de les aigües residuals. Aquesta iniciativa de la Generalitat, amb una inversió inicial d'uns 400.000 euros, té com a objectiu convertir-se en una eina complementària per al Departament de Salut en el control i seguiment de la pandèmia, atès que s'ha demostrat la capacitat de detectar ARN de SARS-CoV-2 a les aigües residuals entre 6 i 21 dies abans que es diagnostiquin els primers casos. D'aquesta manera, les analítiques podrien informar d'un augment de casos de covid en alguna ciutat uns quants dies abans que el sistema sanitari detectés un canvi de tendència.


Les aigües residuals de la depuradora de Rubí i les de 33 depuradores urbanes més es controlaran setmanalment durant tot el període, tres es controlaran setmanalment a l'estiu, tres setmanalment a l'hivern i les setze restants es controlaran quinzenalment. Amb les depuradores seleccionades en aquest projecte de l'ACA podrà analitzar-se el 80% de les aigües residuals del país, tenint en compte que s'han seleccionat depuradores atenent a criteris de població servida i representació territorial. A banda de Rubí, també s'analitzaran les aigües residuals de les depuradores vallesanes de Terrassa, Sabadell i Montcada i Reixac.

Quin serà el procediment?

Les mostres es transportaran als laboratoris de la Universitat de Barcelona i d'EURECAT per a la seva anàlisi, un procediment dissenyat per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua per tal de garantir-ne la qualitat i fiabilitat. Els resultats es traslladaran al Departament de Salut per a la seva anàlisi i avaluació. Si bé els estudis de l'Organització Mundial de la Salut indiquen que el virus ja no és actiu a l'entrada de les depuradores, els mètodes d'anàlisi permeten detectar-ne la seva presència i concentració, fins i tot abans que apareguin casos clínics. Els resultats també podran ser compartits i comparats amb els d'altres iniciatives europees i mundials similars.

Fins ara, diverses depuradores catalanes ja havien anat treballant en la detecció de coronavirus en les seves aigües residuals. Aquesta iniciativa de l'ACA, però, ara centralitza i homogeneïtza els criteris per tal de millorar la seva eficàcia. 

A finals de juny un estudi de la UB va popularitzar aquest tipus d'anàlisis després d'anunciar que s'havia trobat el virus de la covid-19 en aigües residuals de Barcelona d'un any abans de la pandèmia.

La depuradora de Rubí es va posar en servei el 1994 i es va ampliar el 1999. Té una capacitat per tractar 27.000 m³/dia, equivalent a una població de 135.000 habitants, i disposa de prop de 13 quilòmetres de xarxa de col·lectors. Saneja les aigües residuals dels municipis de Rubí i Sant Cugat del Vallès.

* Article publicat de forma inicial al TOT Rubí el 24/07/2020