La Generalitat es gastarà més d'1,3 M€ en el lloguer de diversos locals a Rubí

>> El lloguer de la comissaria dels Mossos d'Esquadra, propietat d'ACS (Florentino Pérez), és de 448.283,21€ anuals

Els pressupostos de la Generalitat per a aquest 2016, actualment en fase de negociació, inclouen una memòria d'arrendaments i compres d'immobles. Es tracta d'un document que detalla la previsió de lloguers i compres que la Generalitat té previst efectuar durant l'exercici 2016. Per cada local, s'especifica l'adreça de situació, el seu ús, la superfície que ocupa i el programa pressupostari que consigna aquestes despeses. En el cas de Rubí, la Generalitat no contempla la compra d'immobles, però sí arrendaments per valor de 1.323.339,71€, als que cal sumar despeses de comunitat en alguns casos (1.591,89€ en total).

L'equipament que s'emporta una partida més gran és la comissaria dels Mossos d'Esquadra, un immoble de 2.186,99 m2 ubicat a la Zona Nord. El seu lloguer anual és de 448.283,21€. L'edifici és propietat de l'empresa Vías y Construcciones, filial d'ACS, de qui Florentino Pérez en té la propietat. I és que la companyia del també president del Real Madrid va ser l'encarregada de construir, mantenir i explotar deu comissaries dels Mossos d'Esquadra al Vallès Occidental i al Baix Llobregat. El Govern li va pagar llavors un total de 44 milions d'euros.

El lloguer de la comissaria dels Mossos s'apropa als 450.000€ anuals.

El Departament de Justícia també haurà de fer front durant l'any 2016 a importants despeses en matèria de lloguer a Rubí. L'edifici judicial del carrer Pere Esmendia, que acull el jutjat de 1a instància i instrucció dels números 1 al 5 suposarà un cost de 258.406,80€ per un immoble de 2.417,68 m2. El local del jutjat número 6 del carrer Espoz i Mina (328 m2) té un lloguer anual de 28.536,84€ i unes despeses de comunitat de 243,13€ anuals. Finalment, el lloguer relatiu als locals arrendats a la carretera de Sant Cugat per als jutjats 7 i 8 costaran 116.973,12€ més unes despeses de comunitat addicionals de 1.348,76€ per tot el 2016. En aquest cas, aquestes dependències judicials ocupen dos locals adjacents de 1.007 m2.

Durant aquest any 2016 la Generalitat també haurà d'assumir el cost del lloguer de dos centres educatius de la ciutat: les escoles Rivo Rubeo i Ca n'Alzamora. Es tracta d'escoles que ocupen immobles privats als que el Departament d'Educació hi està en règim d'arrendatari. En el cas de l'escola Rivo Rubeo el cost és de 255.182,68€ per unes instal·lacions de 3.759 m2. El lloguer de l'edifici que acull l'escola Ca n'Alzamora és més baix, de 215.324,71€ anuals, per un total de 2.841,16 m2.

L'escola Rivo Rubeo, de construcció recent, es fa servir en règim de lloguer.

Finalment, el departament de Serveis Socials pagarà el lloguer d'un pis situat al carrer Monturiol. En aquest cas, el cost és de 632,35€ anuals i no hi ha cap despesa de comunitat.

La piscina interior del Club Natació Rubí tancarà per obres durant el mes d'agost

>> Les obres serviran per arranjar aquesta piscina construïda l'any 1992. El Club ampliarà l'horari de la piscina descoberta per mitigar les molèsties ocasionades

El Club Natació Rubí aprofitarà els mesos d’estiu per fer obres importants a la piscina 1 de competició interior, que romandrà tancada per obres de millora de l’1 d’agost al 4 de setembre. Si l’any passat va ser el torn de la piscina exterior, que va deixar Rubí sense piscina d’estiu i enmig d’una certa polèmica, aquest any es preveu que l’impacte de les obres sigui menor.

El vas d’aquesta piscina va ser construït l’any 1992. Per això, el Club explica que és necessari canviar les rajoles perquè estan en mal estat. Per això, caldrà buidar completament la piscina. A més, s’aprofitaran els treballs per canviar els pòdiums i altres instal·lacions tècniques. Segons ha explicat el CNR als seus socis, les obres de millora de la piscina 1 de competició es realitzen a l’agost ja que és el mes amb menys afluència al Club, que dóna servei durant la temporada a més de 7.000 persones (entre socis i cursetistes). Cal tenir en compte que aquesta piscina es fa servir per cursets de natació, entrenaments dels equips de natació, waterpolo i triatló, la natació lliure dels socis, la natació sincronitzada i les diverses escoles de Rubí que van al club. A més, els caps de setmana tenen lloc les diverses competicions.

Piscina interior del Club Natació Rubí. Foto: CNR

La piscina descoberta romandrà completament oberta del 24 de juny al 4 de setembre de 10 a 19.45h tots els dies. Tot i així, en el període d’obres de la piscina 1 de competició (de l’1 d’agost al 4 de setembre), el Club ampliarà l’horari de la piscina descoberta de 8 a 20.45h de dilluns a divendres i de 8 a 19.45h els dissabtes, diumenges i festius.  A més, es reservaran dos carrils com a mínim en aquesta piscina per a les persones que vulguin nedar a l’aire lliure.

La "veu" dels autobusos urbans és robòtica i no sap pronunciar el nom de les parades

>> Un ordinador llegeix amb dificultats el nom de les parades, a diferència del que succeeix a altres municipis

"Propera parada: Es-Tá-Cio" o "Propera parada: Avinguda Can Fát-cho". Això és més o menys el que escolten els passatgers de RubíBus a través de la megafonia que informa del nom de la propera parada. Es tracta d'un servei que des de fa un temps s'ha implementat a la flota d'autobusos urbans i que és de molta utilitat per a persones cegues i també pels usuaris menys habituals, que saben on han de baixar però no reconeixen els carrers de la ciutat.

Tot i així, i a diferència del que succeeix a altres municipis, a Rubí la veu que informa del nom d'aquestes parades és robotitzada. Un ordinador llegeix amb certa dificultat el nom de les parades. En moltes ocasions, la pronunciació és errònia ja que llegeix en castellà noms catalans o directament confon quina és la síl·laba tònica del terme. Evidentment, els passatgers poden interpretar perfectament el nom de la parada, però redueix considerablement la qualitat del servei i, per tant, la imatge d'aquesta funcionalitat tan habitual als autobusos de qualsevol municipi.

Rubí disposa de poc més d'un centenar de parades d'autobús, per tant, no seria difícil enregistrar aquests noms i fàcilment substituir així aquesta veu robòtica que poc té a veure amb la ciutat de Rubí. La megafonia de Ferrocarrils, dels autobusos de Terrassa, Sant Cugat i Barcelona -per posar alguns exemples- o als aeroports, funciona de forma automatitzada però amb veus reals. RubíBus també pot aconseguir-ho. Si calen veus, aquí en podeu venir a buscar una...

Imatge d'un dels autobusos urbans de Rubí. Foto: Ajuntament de Rubí

Avui fa un any de les eleccions municipals... i aquests van ser els resultats

>> El PSC va tornar a ser la força més votada tot i perdre dos regidors. ERC va créixer de forma espectacular, C's va entrar amb força al ple municipal i el PP va desplomar-se.

El 24 de maig de 2015, tot just avui fa un any, les urnes es tancaven a les 20h. A partir d'aquest moment s'iniciava el recompte de vots d'uns comicis municipals més oberts que mai a Rubí. La participació (51,01%) va ser la més alta a unes municipals des de 2003 -quan el PSC va guanyar per primer cop a Rubí- i després d'una campanya marcada per la irrupció de nous partits i l'aliança entre ACR, EUiA i CUP en un nou projecte polític anomenat AUP. A més, el PSC estrenava candidata: Ana Maria Martínez. Els resultats van ser els que avui marquen la configuració del ple municipal.

1. El PSC venç per la mínima i Ana Maria Martínez veu perillar l'alcaldia. El PSC va repetir com a formació més votada a Rubí, tot i perdre dos regidors. Van ser 5.636 els rubinencs que van confiar en els socialistes, un 20,67% dels que van efectuar el seu dret a vot. Amb aquests resultats, Ana Maria Martínez no tenia totes les garanties per convertir-se en alcaldessa. De fet, durant les setmanes posteriors, ERC, ICV i l'AUP van intentar gestar un govern alternatiu que mai va arribar a bon port. Tot i així, els socialistes van obtenir a Rubí un dels millors resultats d'aquella jornada electoral.

2. ERC passa de cinquena a segona força i Arés Tubau té números per proclamar-se alcaldessa. ERC va ser un dels grans triomfadorss d'aquella jornada. Gràcies als 4.224 vots aconseguits (15,5%), ERC aconseguir 5 regidors. Un resultat mai vist a Rubí que catapulta Arés Tubau com a possible alcaldessa. Tot i així, les posteriors negociacions van fracassar.

3. Ciutadans irromp amb força amb uns inesperats quatre regidors. Ciutadans va obtenir el suport de 3.907 rubinencs (14,33%). Uns espectaculars resultats que pocs preveien, tenint en compte que havien fet una campanya molt poc rubinenca i més basada en la figura d'Albert Rivera que en la del propi candidat local, José Abadías.

Infografia de Rubitv.cat amb els resultats electorals del 24-M.

4. El nou projecte de l'AUP rep el recolzament de la ciutadania.  L'AUP, la suma d'ACR, EUiA i la CUP, obté el quart lloc amb tres regidors i un 10,45% dels vots (2.848), superant els resultats d'ACR en convocatòries anteriors. Aquesta formació seria clau per a les futures converses per intentar establir un govern alternatiu al socialista.

5. ICV perd un regidor però obté resultats millors dels esperats. Iniciativa es presentava a aquests comicis amb un nou candidat, Ramon Capolat, i la pèrdua del seu tradicional company de viatge (EUiA). Van mantenir una massa de vots superior als 2.500 vots (9,29%), uns resultats que no els van permetre mantenir el seu tercer regidor. Els dos regidors aconseguits per ICV no van ser una bona dada per al partit, però sí va ser superior al que preveien periodistes i polítics de la ciutat.

6. Càstig electoral a CiU i PP. Convergència va perdre més d'un miler de vots el 24-M i es va quedar amb només dos dels quatre regidors que tenia fins llavors. Malgrat haver fet la campanya electoral més activa i més innovadora, els rubinencs van castigar la formació nacionalista, que va reunir només 2.360 sufragis (8,66%). Els resultats del PP encara van ser pitjors, passant de ser segona força amb 6 regidors a setens i només 2 regidors. Un total de 2.327 rubinencs (8,54%) van confiar en els populars, uns resultats decebedors que van provocar la renúncia immediata a l'acta de regidora de la candidata Mònica Querol. Dies després ho faria el seu número dos, Rafa Páez. Segurament l'auge de C's i la nefasta gestió del govern de Rajoy van ser les raons que expliquen aquest destacat retrocés dels populars.

7. Campanada de Veïns per Rubí, que aconsegueix representació al ple municipal. Aconseguir representació al ple és especialment complicat per a les formacions més petites. Veïns per Rubí va aconseguir superar el 5% dels vots i, per tant, entrar al ple municipal amb un regidor. Gran part dels seus vots es van aconseguir gràcies a una potent campanya a Facebook i per la seva proximitat amb Podemos, tot i que mai va ser confirmada.

8. Ivan Moreno no aconsegueix els seus propòsits i Rubí rebutja el discurs de PxC. La FAVR intentava, de nou, accedir a l'alcaldia i ho feia amb un conegut candidat, Ivan Moreno, anteriorment a les files del PSC. Malgrat la seva intensa campanya electoral, el projecte no va aconseguir el suport necessari dels rubinencs. El discurs de Plataforma per Catalunya (PxC) tampoc va seduir els votants, que quatre anys gairebé aconsegueix representació municipal.

L'arribada del bon temps fa més evident l'incivisme al Parc de Ca n'Oriol

>> El parc urbà s'està convertint en un punt habitual per a fer "botellón" durant les nits dels caps de setmana

Centenars de persones visiten cada cap de setmana el Parc de Ca n'Oriol amb les seves famílies o animals de companyia. Córrer una estona, passejar, fer fotografies o fins i tot berenars grupals són activitats quotidianes en aquest parc urbà, que molts caps de setmana també s'omple amb usuaris que el fan servir per a fer "botellón". L'arribada del bon temps fa que aquesta pràctica augmenti durant les nits dels caps de setmana. Els diumenges al matí són el millor moment per trobar-se amb els efectes d'aquests grups d'incívics.

El rubinenc Cesk Gasulla ha publicat a Facebook diverses fotografies que demostren com aquests rubinencs no recullen les ampolles d'alcohol, ni els gots ni les bosses de plàstic que fan servir durant les nits. Malgrat que el parc disposa de paperes, l'incivisme d'aquests usuaris provoca que al dia següent siguin moltes les persones que malauradament hagin de compartir la seva visita al Parc amb aquestes deixalles.

Imatges: Cesk Gasulla

Un altre forn de pa a l'illa de vianants... l'Ajuntament es podria plantejar una moratòria?

>> Dues botigues de roba tancades recentment s'estan transformant aquests dies en una granja i en una botiga de compra d'or i plata

Podria semblar una broma però no ho és. Són molts els veïns de Rubí que es pregunten com és possible que l'illa de vianants es prepari per a la inauguració d'un nou forn de pa. I és que durant aquests dies, un local ocupat fins ara per una botiga de roba s'està transformant en un establiment de la cadena barcelonina Macxipà, especialistes en la venda de pa. Amb aquesta nova granja, el tram Avinguda de Barcelona-Francesc Macià sumarà fins a deu establiments de característiques molt semblants.

Quan algú obre un negoci, se suposa que compta amb estudis de mercat que li garanteixin un cert èxit. I a Rubí, sembla ser que l'èxit només està garantit amb granges-cafeteries, dentistes a peu de carrer, perfumeries i botigues de telefonia mòbil. En canvi, les botigues de roba cada cop són més inexistents i d'altres més especialitzades (joguines, electrodomèstics o d'alimentació) sobreviuen gràcies a una relativa escassa competència. Ara fa uns anys, l'illa es va omplir d'oficines bancàries. En aquell ocasió, l'Ajuntament va arribar a fer una moratòria per impedir l'arribada de més bancs i caixes a Rubí. Potser ara el Consistori es podria plantejar fer el mateix en el cas dels forns? Segurament, una oferta comercial més variada afavoriria les compres dels rubinencs a la nostra ciutat.

El nou forn està ubicat a l'avinguda de Barcelona.

Per cert, gairebé al davant del nou Macxipà, una altra botiga de roba ha baixat la persiana per jubilació dels seus propietaris. En aquest cas, la botiga s'està transformant en un establiment de compra d'or i plata.

Universitaris voluntaris de la UAB treballen per millorar les habilitats de 80 estudiants d'ESO de Rubí

>> El grup d'alumnes de 1r i 2n d'ESO han visitat l'Autònoma aquest dimecres i han posat en pràctica els coneixements adquirits fins ara

Estudiants de la UAB participen com a voluntaris i voluntàries al Programa UniX de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) i acompanyen nois i noies de 1r i 2n d'ESO que estudien a Rubí. Als tallers, que realitzen per les tardes a la nostra ciutat, es treballa per millorar les habilitats matemàtiques dels alumnes i la competència d'aprendre a aprendre. L'activitat es du a terme en grups petits, el que permet, a més, crear una relació entre iguals entre els i les joves adolescents i l'estudiant universitari o universitària, que esdevé un referent pròxim en qui poden projectar-se i que els hi fa créixer el seu interès pels estudis.

Amb l'objectiu de fer un pas més perquè vulguin continuar la seva formació, els 80 joves que hi participen han visitat aquest dimecres el campus de la UAB. El grup ha anat en tren a la universitat i al campus han participat en diverses activitats.

Un dels voluntaris amb una estudiant. Foto: FAS

Una de les dinàmiques ha estat dinamitzada per estudiants atesos pel PIUNE, el servei d'atenció a la discapacitat, amb l'objectiu que els adolescents prenguin consciència de com és l'accessibilitat a l'educació per a persones amb diversitat funcional. També han participaran en jocs dinamitzats pel Departament de Didàctica de les Matemàtiques, on han posat en pràctica els coneixements adquirits a l'aula i als tallers. Paral·lelament, el grup de 2n d'ESO ha participat en un geocaching per endinsar-se en la universitat i descobrir l'origami, també amb un enfocament matemàtic.

La jornada s'ha acabat a la Plaça Cívica amb un dinar conjunt i el llançament d'estels construïts anteriorment per tots els participants en la sortida.

El grup d'estudiants de Rubí a la Plaça Cívica. Foto: FAS