El rubinenc Carlos Águila ha obert un Change.org per demanar a l'alcaldessa de Rubí, Ana Maria Martínez, que la plaça Nova es rebategi amb el nom de plaça Neus Català. Segons explica Águila, l'objectiu és homenatjar la figura de la supervivient dels camps d'extermini, que va morir el passat 13 d'abril als 103 anys. La plaça Nova de Les Torres és l'espai on Neus Català va viure a Rubí durant més de 20 anys.
Segons s'explica en aquesta petitció de Change.org, malgrat que Neus Català va rebre la Creu de Sant Jordi, la medalla d'or al mèrit públic de l'Ajuntament de Barcelona i la medalla d'or de la Generalitat -que va rebre precisament a Rubí-, Neus Català no té cap reconeixement en l'espai públic de la ciutat. Coincidint amb la mort de la rubinenca, l'alcaldessa va anunciar que proposaria que la Taula per a la memòria Històrica de Rubí dugués el nom de la supervivent dels camps de concentració nazi. Mentrestant, l'Ajuntament de Barcelona ha decidit posar el nom de la supervivent als camps d’extermini a un espai públic de la ciutat.
El Change.org confia a arribar a les 1.500 signatures durant els pròxims dies, tot i que actualment (22/04) ja supera les 1.100. Pots sumar-te a la causa fent clic aquí.
 |
| Neus Català va morir el passat 13 d'abril als Guiamets. |
Neus Català, penúltima supervivent catalana dels camps de la mort nazis per a dones a Ravensbrück, va néixer l'any 1915 als Guiamets (Priorat). Volia estudiar infermeria, però l'esclat de la Guerra Civil li va truncar el somni de treballar en un hospital. Quan els franquistes van entrar a Barcelona, el 1939, Català va travessar la frontera francesa amb 180 nens. A França es va casar amb Albert Roger el 29 de desembre del 1942 i va entrar a la Resistència francesa. A ella i al seu marit els van detenir l’11 de novembre del 1943. El seu marit no sobreviuria a l’infern nazi. La van condemnar a treballs forçats a perpetuïtat. Va arribar a Ravensbrück la nit del 3 de febrer del 1944 i la van fitxar com a Neige Roger. Era el número 27534.
En la seva tornada a Catalunya va viure al barri de les Torres de Rubí durant més de vint anys, des d'on va continuar la seva lluita pel feminisme i la recuperació de la memòria històrica i democràtica de totes les dones amb l’objectiu de donar a conèixer els horrors del fascisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada