Per fi! Després de mesos i mesos reclamant millores al servei d'autobús nocturn interurbà N61 a través d'aquest bloc en diverses ocasions i amb una moció al ple presentada per ACR, l'autobús nocturn per fi respectarà Rubí.
Tal com va dir el regidor de Mobilitat, Manuel Velasco, al programa l'Oasi Jove de Ràdio Rubí el passat 10 d'octubre, s'esperava que en 1 o 2 mesos el bus efectués parada a l'estació de FGC i a la Mútua de Terrassa, en ambdues direccions. Ahir, l'alcaldessa de Rubí, Carme García, va confirmar la data de dilluns 30 com a inici de la millora d'aquest servei al seu bloc personal.
L'autobús nocturn N61 connecta Barcelona amb Rubí de dilluns a diumenge durant les nits, quan ja no funciona el tren del Metro del Vallès. Aquest autobús, amb una freqüència d'una hora, és utilitzat per molta gent que treballa a Barcelona i que plega tard o bé per molts joves que es desplacen a la Ciutat Comtal. Ens alegrem que per fi s'hagi fet realitat aquesta millora en el servei tot i que s'hagi necessitat tant de temps per aconseguir-ho. Más vale tarde que nunca...
Avui ha estat un dia històric: les 12 capçaleres més importants de Catalunya han publicat una editorial conjunta per primer cop a la història. El govern, gran part de l'oposició, altres mitjans de comunicació, ciutadans, polítics, sindicats, col·lectius, associacions i organitzacions, blocs... Moltíssims catalans s'han unit a aquesta causa, i humilment La petjada de Rubí vol fer avui el mateix. Així doncs, aquest bloc també reprodueix avui La dignitat de Catalunya.
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta. L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.
Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència. La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència. No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir. Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga. Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
La petjada ja va recollir setmanes enrere quina seria l'afectació de les fusions de caixes catalanes a la ciutat, és a dir, quin és el nombre d'oficines a Rubí i veure si són molt properes o no. Avui s'ha confirmat que Caixa Penedès i Caixa Laietana s'uniran en una mateixa marca, a l'espera de la decisió de la balear Sa Nostra. Segons publica el diari Avui i el portal 3cat24, fonts del sector pronostiquen que aquesta fusió comportarà el tancament de 180 oficines, el 20% del total.
Segons la seva pàgina web, Caixa Penedès disposa de 3 oficines a la ciutat: una al Mercat Municipal (la més emblemàtica de la ciutat), una altre al costat de l'edifici Dau i una tercera a la carretera de Sabadell. Tot i això, crec que recordar que hi ha una altre oficina al carrer Nostra Senyora de Lourdes, al barri de Ca n'Oriol. Potser la van tancar però recordo perfectament que la van obrir farà uns anys. D'altra banda, Caixa Laietana disposa d'una única oficina a la ciutat, al carrer Lumière.
Així doncs, aquesta nova caixa d'estalvis catalana només té 4 (o 5) oficines a la ciutat. A més, aquestes oficines estan relativament lluny les unes de les altres, fet que no hauria de comportar el tancament d'aquestes. Caldrà veure què succeix en un futur.
Cal recordar que la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa comporta que Rubí tingui 8 oficines d'aquesta nova caixa, una dada raonable i més tenint en compte que estan relativament distanciades. En canvi, la fusió de Caixa Terrassa, Caixa Sabadell, Caixa Girona i Caixa Manlleu sí que podria tenir més conseqüències negatives per Rubí, ja que la nova caixa tindrà 17 oficines, algunes d'elles a tocar les unes de les altres.
En dues setmanes, dos polítics catalans de primera fila han passat per la nostra ciutat.
El passat dimarts 10 Joan Puigcercós (ERC) va visitar la nostra ciutat. L'acte es va dur a terme al teatre municipal La Sala amb un centenar de participants. Més que una conferència es va tractar d'una xerrada, ja que el president d'ERC va seure amb el públic i aquest va ser qui va preguntar-li sobre diversos temes. Alguns dels temes tractats van ser sobre la llengua, el Quart Cinturó, sobre el futur paper de Carod-Rovira, ocupació laboral, la nova Llei d'Educació i els mestres, impost de succesions, referèndum i consultes populars, entre d'altres.
D'altra banda, Jordi Pujol va visitar la ciutat el passat dimecres 18. El nou aditori del Museu Vallhonrat va ser el lloc escollit per a la presentació del segon volum de les seves memòries Temps de construir (1980-1993). El nou equipament va quedar petit per acollir la gran quantitat de públic que es va congregar a l'acte, presentat per la cap de programes de Ràdio Rubí, Lídia Juste, i organitzat per l'associació de veïns del Centre i Convergència i Unió. Pujol va parlar de la construcció de la Generalitat, del 23F, del debat popular sobre l'OTAN o de la crisi de Banca Catalana, entre d'altres. A la nova web de Ràdio Rubí es poden consultar els moments més destacats d'aquesta conferència.
Aquest divendres, 20 de novembre, es commemora el vintè aniversari de la Declaració dels Drets del Infants. Per això, el Centre Obert Compartir El Pinar celebrarà una exposició de cartells sobre un dels drets: dret a un nom i una nacionalitat. Nois i noies de 12 a 18 anys han realitzat un seguit de cartells per tal de reclamar un dels drets fonamentals: tenir un nom i una nacionalitat! L'exposició es podrà veure només el proper divendres 20 de novembre de 18h a 20h al centre compartir el Pinar, així que és una ocasió perfecte per visitar i conèixer aquest centre de la ciutat.
A més, aquest cap de setmana el CSO Fàbri-K de Rubí organitza una jornada de treball. I a la nit, l'Associació de Músics de Rubí ha organitzat un concert a les 22.30h on actuaran Sergi Estella (cantautor), Avanti Mutanti (rock), The Tapas Post Mortem (punk) i Ninja Pastori (cartoon punk).A partir d'ara, La petjada estrenarà una petita agenda que s'anirà actualitzant a mesura que tots aquells que ho vulgueu envieu a aquest bloc informació relativa als vostres actes, tal com han fet els dos col·lectius.
Som molts els que tenim moltes ganes de que arribi divendres i s'estreni la web de Ràdio Rubí. Per fi la ciutat tindrà a la seva disposició la web que l'emissora municipal es mereix! Per això, divendres La petjada dedicarà tot un post a l'estrena.
Tot i això, una curiositat: ahir dilluns si s'entrava a www.radiorubi.fm, se'ns redireccionava a la web d'Argentona Comunicació. Això confirma que ja s'estan fent les darreres proves pel gran dia. Tindrà un aspecte similar a la web d'aquesta emissora? Està dissenyada per Gnuine (l'empresa que gestiona el portal de Ràdio Argentona)? Avui dimarts, però, la pàgina ens redirecciona cap a una pàgina en blanc on es llegeix "It works!".
Quines ganes de que arribi el gran dia! Felicitats a tots els que ho esteu fent possible!
Els rubinencs que han votat a la darrera enquesta de La petjada ho tenen molt clar. Un 48% dels vots consideren que cal posar una sala de teatre i cinema en aquest espai, on anteriorment ja van haver-hi els cinemes Rubí Palace. D'altra banda, el 40% dels votants creuen que es podrien aprofitar aquest gran local per instal·lar-hi l'escola oficial d'idiomes, tot i que el POUM reserva un espai per fer-ho a l'avinguda Edison.
Seguidament, un 29% dels votants defensen l'opció de dedicar un espai a crear bucs d'assaig per a músics, mentre que un 13% dels votants creuen que caldria reservar sales per entitats i col·lectius de la ciutat. Finalment, opcions menys votades són la sala d'estudi (8%), sala d'exposicions (5%) i un altre 5% s'han decantat per altres usos. Cal tenir en compte que es podia votar per diverses opcions.
Cal tenir en compte que ACR va presentar una moció al ple d'Octubre que va ser rebutjada pel govern. Segons va comentar el govern municipal, aquests locals s'integraran al futur complex d'oci i serveis del Rubí Desenvolupament. Actualment una petita part de la superfície dels locals està ocupada per l'oficina d'atenció al ciutadà de Les Torres.
Gràcies a tots per participar!
L'autobús nocturn N61 connecta Barcelona amb Rubí de dilluns a diumenge durant les nits, quan ja no funciona el tren del Metro del Vallès. Aquest autobús, amb una freqüència d'una hora, és utilitzat per molta gent que treballa a Barcelona i que plega tard o bé per molts joves que es desplacen a la Ciutat Comtal. Ens alegrem que per fi s'hagi fet realitat aquesta millora en el servei tot i que s'hagi necessitat tant de temps per aconseguir-ho. Más vale tarde que nunca...
