dilluns, 18 de març del 2019

El Rubifolk abaixa el teló després de divuit edicions i diversos intents per reflotar-lo

>> El tradicional festival de l'Esbart Dansaire de Rubí va estrenar-se l'any 2001 i des de llavors ha patit diversos canvis de format

El pròxim mes de juliol Rubí no comptarà amb la 19a edició del Rubifolk. L'Esbart Dansaire de Rubí ha decidit abaixar el teló d'aquest festival internacional de dansa que tenia lloc a la nostra ciutat des de l'any 2001. Durant els últims anys el festival havia perdut públic i renom, tot i que els organitzadors havien lluitat per mantenir-lo amb vida fent diversos canvis de format i intentant apropar-lo a la ciutadania.

Esquela de la mort del Rubifolk.
L'Esbart Dansaire de Rubí ha comunicat la mort del Rubifolk amb una imatge que simula una esquela i on es pot llegir que "per una llarga malaltia, la deixadesa d'uns i d'altres i les falses il·lusions de revifar-se", el festival s'enterra i que esperarà "que en un futur algú amb ganes i empenta tiri endavant noves il·lusions, noves idees i nous projectes". Segons ha pogut saber el TOT Rubí, el comiat és definitiu "almenys durant una temporada", segons fonts de l'organització.

Divuit anys d'alegries i tristeses
El Rubifolk va néixer el 6 de juliol de 2001 de la mà de l'Esbart Dansaire de Rubí. El festival volia continuar amb la feina feta anys enrere amb el Festival Folklòric (1973-1975) i el festival Europobles (1986-1991). A més, pretenia portar al nostre país la diversitat cultural del planeta i implicar les famílies de Rubí, ja que més d'un centenar acollien els integrants dels grups a les seves pròpies llars. El primer any el Rubifolk va durar tres dies i va comptar amb les actuacions de l'Esbart Dansaire de Rubí i companyies de Bulgària, Índia i Itàlia. A partir de l'any següent, el festival va allargar la seva durada i va ampliar el nombre de grups dansaires participants.

Durant molts anys, el Rubifolk va ser un festival de prestigi, però que mica en mica va anar perdent pistonada. El Rubifolk de 2012, celebrat al Castell, ja va estar marcat per la reducció del nombre de grups i de dies de festival com a conseqüència de la crisi econòmica. Dos anys més tard, l'Esbart traslladava els espectacles a La Sala amb l'objectiu de recuperar un públic que, segons l'entitat,
semblava reticent a creuar la Riera per assistir als espectacles (veure notícia). La proposta no va acabar de funcionar.
El Rubifolk va celebrar-se molts anys a l'antic amfiteatre de la plaça del Doctor Guardiet. Foto: Esbart Dansaire

L'any 2015, els organitzadors del Rubifolk van decidir apropar el festival a la ciutadania amb un nou canvi de format. Aquella edició, amb grups de Mèxic, Sud-àfrica i Timor Oriental, va comptar amb un espectacle gratuït a la plaça del Doctor Guardiet i això va traduir-se en un notable augment del públic, molts d'ells joves. Aquell mateix any, Joan Camps, president de l'Esbart, demanava més col·laboració econòmica a l'Ajuntament (veure notícia).

Un any més tard, l'Esbart Dansaire de Rubí va portar el taquillatge invers al festival. D'aquesta manera, els espectadors no van pagar entrada per veure les actuacions de grups de Cuba, el País Basc i el Kirguizistan. Al final de l'espectacle, van fer l'aportació econòmica que van considerar, aconseguint recaptar els mateixos ingressos que en l'anterior edició (veure notícia). En canvi, l'any 2017 el mateix sistema de taquilla inversa va punxar i l'entitat no va poder recuperar la inversió feta malgrat el nombrós públic que va reunir-se a la plaça del Doctor Guardiet (veure notícia).

Finalment, l'any passat el Rubifolk va renovar-se de nou, concentrant totes les activitats en un sol dia i en un nou espai: el Celler. En dos escenaris van poder veure's les actuacions de l'Esbart Dansaire de Rubí, l'Esbart Rocasagna de Gelida i els grups internacionals de dansa tradicional de l'Illa de Pasqua i Suïssa (veure notícia), un relatiu èxit que no va ser suficient per tal que l'entitat hagi volgut mantenir viu el festival.

Tradicional recepció dels grups del Rubifolk a la Casa de la Vila. Foto: José Luís Gutiérrez
A banda dels problemes de taquilla i públic, l'Esbart Dansaire portava anys fent autocrítica sobre el funcionament i viabilitat d'aquest festival. La col·laboració econòmica d'institucions i empreses no ha estat prou suficient i tampoc hi hagut la col·laboració social necessària per tirar endavant el certamen, que viu del voluntariat dels membres de l'Esbart que participen en l'organització. La manca de nous noms en el comitè organitzador també ha estat un dels motius que expliquen els motius pels quals s'hagi decidit tirar la tovallola fins a temps millors.

 * Article publicat de forma inicial al TOT Rubí el 14/03/2019

dilluns, 11 de març del 2019

Carme García Lores forma part de la candidatura del PSC al Congrés

>> L'exalcaldessa de Rubí és la número 15 de la llista socialista per Barcelona

El Consell Nacional del PSC ha aprovat aquest dilluns a la tarda les candidatures a les eleccions generals i a les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran el 28 d’abril i el 26 de maig respectivament.

Carme García Lores. Foto: Ajuntament de Rubí
La candidatura a les eleccions generals que encapçalarà la ministra del Govern d’Espanya i secretaria d’Impuls Federal de PSC, Meritxell Batet, incorpora un 50% de renovació entre els 20 primers llocs a la circumscripció de Barcelona. El número dos serà Francisco Polo, Secretari d’Estat per a l’Avenç Digital, i tancaran la candidatura la filla de l’exministre Ernest Lluch, Eulàlia Lluch, i el president de la UGT de Catalunya, Matías Carnero. Manuel Cruz encapçalarà la candidatura al Senat per Barcelona.

Als rubinencs, però, hi ha un nom que els sonarà molt: Carme García Lores. L'exalcaldessa de Rubí torna a la política activa formant part de la llista socialista per Barcelona en el número 15, tot i és que una posició amb què fa difícil imaginar-se García Lores al Congrés. L'any 2016, el PSC va obtenir 5 diputats a la demarcació de Barcelona, uns resultats que podrien millorar enguany segons els sondejos.

Carme García Lores va ser alcaldessa de Rubí durant tres mandats consecutius (juny 2003-juny 2015), diputada de la Diputació de Barcelona (juny 2003-juny 2015) i diputada al Parlament de Catalunya en un breu període (juny 2015-octubre 2015). Actualment milita al PSC a Barcelona i treballa a la Fundación Aíto García Reneses com a relacions públiques. També manté un estret vincle amb el món de les energies renovables: treballa com a consultora autònoma i és la responsable institucional de la consultora N2E. També és secretària de la junta directiva de l'associació Fòrum Ecològic, vocal de la junta directiva del Col·lectiu per a un Nou Model Social  i Energètic Sostenible, així com membre del consell assessor de la Fundación Biodiversidad, depenent del Ministeri per a la Transició Energètica.

diumenge, 10 de març del 2019

El 17,5% de la plantilla de la Policia Local són dones

>> És una xifra baixa, però és la més alta de la història i superior a la mitjana catalana

Aquest mes de març torna a estar dedicat a la dona…  i Rubí no n’és una excepció. L’Ajuntament i diverses entitats han programat una trentena d’activitats per  commemorar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. La programació, que s’allargarà durant tot el mes, combina propostes de caràcter reivindicatiu amb altres de divulgatives.

Sens dubte, la presència de dones ha anat creixent en molts àmbits de la nostra societat, com a la política, la ciència, els equips directius d’algunes empreses i institucions i en algunes professions. Tot i així, encara hi ha molt camí per recórrer per aconseguir la plena igualtat.

Un dels sectors on encara hi ha una presència molt baixa de dones és el policial. Actualment, la Policia Local només compta amb 13 dones agents, el 17,5% de la plantilla. És una xifra baixa, però és la més alta en la història del cos policial municipal. Així doncs, l’any 1989 només hi havia una dona agent, al 2005 ja n’hi havia 5, i va ser l’any 2010 quan es va superar la desena. Ara bé, la xifra de 13 dones policies creixerà aviat, ja que tres dels onze agents que aviat patrullaran pels nostres carrers són dones (veure notícia).
Nombre de dones a la plantilla de la Policia Local. Font: Ajuntament de Rubí
 En el global de Catalunya, les xifres encara són més baixes. Segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), només el 12% dels membres dels cossos municipals catalans són dones, que ocupen únicament un 7% dels alts càrrecs.
3 dels 11 nous agents de la Policia Local són dones. Foto: César Font (Ajuntament de Rubí)

Els Mossos d’Esquadra, un cos policial amb més dones
Els Mossos d’Esquadra no han volgut facilitar a TOT Rubí dades relatives al nombre de dones que hi ha a la comissaria de la nostra ciutat, però sí que coneixem el nombre de mosses d’esquadra a escala catalana. Cal tenir en compte que la presència de dones als Mossos d’Esquadra és més alta que al conjunt de policies locals de Catalunya, tot i que la xifra encara és inferior al 25%.

Així doncs, l’any 2017 (últim any amb dades disponibles) hi havia 13.314 policies homes i 3.620 policies dones a Catalunya, un 21,38%. És una de les policies amb més presència de dones d’Europa. L’any 2011, les xifres eren molt similars: un 21,1% dels agents de Mossos d’Esquadra eren dones (3.371). En canvi, l’any 2006 només hi havia un 17,82% de mosses d’esquadra.
Quatre agents de Mossos d'Esquadra dones. Foto: Mossos d'Esquadra
 * Article publicat de forma inicial al TOT Rubí el 4/03/2019

dilluns, 25 de febrer del 2019

Rubí perd el 60% de les oficines bancàries que tenia ara fa deu anys

>> Trobar un caixer automàtic en alguns barris és una missió impossible
El Santander va anunciar fa pocs dies que té previst acomiadar uns 3.000 treballadors i que tancarà unes 1.200 d’oficines, sobretot en aquells municipis on també hi hagi sucursals del Banco Popular, l’entitat que va adquirir l’any 2017. L’anunci ha arribat poques setmanes després que CaixaBank també informés que tancarà unes 800 oficines en tres anys.

Enrere queden els anys d’esplendor de les oficines bancàries, en els quals desenes d’entitats competien per quedar-se els locals més atractius dels centres urbans. També als barris hi havia una gran presència de sucursals bancàries, sobretot de caixes d’estalvi. Rubí no n’era una excepció. La fusió d’entitats, la banca digital i la voluntat de reduir costos per part dels bancs són alguns dels factors que expliquen aquesta nova situació.
Antiga sucursal de CatalunyaCaixa a Ca n'Oriol. Foto: Rubén Cabús

Actualment a la nostra ciutat hi ha 24 oficines bancàries, segons ha pogut comptabilitzar La petjada de Rubí, i la xifra podria continuar caient. Fa 10 anys, en canvi, almenys n’hi havia una seixantena.

El Santander té ara dues oficines a Rubí i el Popular dues més. Tot i que estan relativament allunyades entre elles, no és descartable que en pugui tancar alguna. Mentrestant, CaixaBank en té 6, després de tancar recentment l’emblemàtica sucursal del passeig Francesc Macià. Ara bé, l’any 2009 tenia 9 oficines a Rubí, una xifra a la qual cal sumar la sucursal que Caixa Girona tenia a l’avinguda de Barcelona, entitat que va comprar l’any 2010.
CaixaBank ha tancat recentment l'emblemàtica oficina del passeig Francesc Macià. Foto: Rubén Cabús
CatalunyaCaixa i Unnim van arribar a tenir més d’una vintena d’oficines a Rubí
El BBVA és l’altre banc amb més presència a Rubí: 6 oficines. Ara bé, pel camí n’ha deixat moltes. I és que durant la darrera dècada aquest banc ha adquirit les dues grans aliances de caixes d’estalvi catalanes: CatalunyaCaixa (fusió de Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona) i Unnim (fusió de Caixa Terrassa, Caixa Sabadell i Caixa Manlleu).

L’any 2009, Caixa Terrassa tenia 12 oficines a Rubí, Caixa Sabadell 4 i Caixa Manlleu no tenia presència a la nostra ciutat. En total, 16 oficines que van operar sota el paraigües d’Unnim entre 2011 i 2013. Aquell mateix any, Caixa Catalunya mantenia obertes 6 sucursals a la nostra ciutat, mentre que Caixa Tarragona i Caixa Manresa en tenien 1 cadascuna. En total, 8 oficines per al conglomerat de CatalunyaCaixa. Actualment el BBVA només té 6 oficines a Rubí, pràcticament les mateixes que tenia abans de comprar Unnim i CatalunyaCaixa.

El BancSabadell, actualment amb 3 oficines a la nostra ciutat, va comprar Caixa Penedès i també va decidir tancar la majoria d’oficines que l’entitat de Vilafranca tenia a Rubí (4). Només va decidir mantenir la sucursal del Mercat, però transformant-la en una oficina del Sabadell. Tampoc va voler quedar-se amb l’oficina de Caixa Laietana del carrer Lumière, entitat maresmenca que va fusionar-se amb Caixa Penedès l’any 2009.
Caixa Penedès va tenir 4 oficines a Rubí abans de ser absorbida per Banc Sabadell. Foto: Rubén Cabús
La resta d’entitats bancàries només compten amb una única oficina a Rubí: Bankia (Caja Madrid en tenia dues i Banc de València una més); Ibercaja (en va arribar a tenir tres); Cajamar (també va tancar les oficines de Ca n’Oriol, carretera de Sabadell i la del carrer Cal Gerrer); Kutxabank i Deutsche Bank.

Barris sense caixers automàtics
El progressiu tancament d’oficines bancàries a Rubí ha comportat que alguns barris s’hagin quedat sense caixers. És el cas de Can Fatjó o La Serreta, que fa 10 anys tenien sucursals de diverses entitats, o les urbanitzacions, que mai n’han tingut. Ca n’Oriol, Sant Jordi Parc i Ca n’Alzamora encara disposen d’alguns caixers, però amb una oferta molt més reduïda que en el passat.

  ** Article publicat inicialment a TOT Rubí el 20/02/2019

Ca n'Oriol és un dels barris on s'han tancat més oficines bancàries. Fotos: Rubén Cabús

diumenge, 17 de febrer del 2019

L’edifici Dino es ven per 4,6 milions d’euros

>> Un projecte arquitectònic encarregat pels actuals propietaris contempla la construcció de 54 habitatges

L’edifici de l’antic centre comercial Downtown, més conegut com el Dino, podria tenir els dies comptats. Actualment, l’immoble està en venda i els seus propietaris tenen un projecte arquitectònic per enderrocar-lo i construir-hi 54 pisos. I és que fins ara, el Dino no ha despertat l’interès de cap operador comercial que vulgui tornar a omplir els seus locals comercials, abandonats des dels anys noranta.

L’immoble està situat entre els carrers Torrent de l’Alba, Magallanes, Sant Miquel i Mestre Feliu i presenta un estat d’abandonament molt important. Al seu interior s’hi acumulen deixalles i fins i tot va haver de ser tapiat per evitar que alguns incívics hi entressin per fer bretolades, com el petit incendi que va haver-hi ara fa uns anys. Durant aquest temps alguns veïns també s’han queixat per la presència de rates.
L'edifici Dino, situat a la cruïlla entre els carrers Magallanes i Torrent de l'Alba. Foto: Rubén Cabús

Aquest edifici va comptar amb una botiga de joguines, una immobiliària i un bar, del qual encara es poden veure els mobles, una barra i una pissarra dels preus dels esmorzars en pessetes. Només es manté obert un supermercat Condis a la planta baixa, tot i que es preveu que també tanqui en un futur molt proper.

L’edifici té 6.534 metres quadrats de superfície dividits en diversos locals comercials i zones comunes, com ara passadissos, escales i lavabos. L’edifici compta amb tres pisos (d’entre 620 i 640 metres quadrats cadascun), diversos accessos -des dels carrers Torrent de l’Alba, Magallanes i Mestre Feliu- i un soterrani amb aparcament. Actualment, l’immoble és propietat d’una societat que no té la seva seu social a Rubí.

L'edifici està en venda per 4,6 milions d'euros. Foto: Rubén Cabús

Un edifici situat en una zona “immillorable”
Tot i que l’edifici porta més de dues dècades tancat, darrerament els seus propietaris han intensificat els esforços per vendre’l. Des del febrer de 2018, l’empresa Capmany  Gestió i Administració, s’encarrega de la seva comercialització, després que Don Piso ho fes en el passat. Segons ha explicat a TOT Rubí Ana Maria Capmany, durant aquest últim any 9 persones o empreses han demanat informació sobre l’immoble. “És un edifici molt cèntric que ha despertat l’interès de promotors, gairebé tots de fora de Rubí”. Fins ara, només un inversor ha presentat una oferta per quedar-se amb l’edifici, tot i que ho va fer amb una xifra inferior a la que demanen els propietaris.

La societat actual ha fixat en 4,6 milions d’euros el preu de venda de l’edifici. Ana Maria Capmany explica que l’edifici Dino és “molt cèntric i en una zona immillorable que s’està revaloritzant molt”, sobretot per la proximitat al Mercat Municipal, a la nova zona residencial de l’antiga Josa i a l’ampliació de l’illa de vianants. Justament el carrer Torrent de l’Alba ha estrenat nova imatge aquest 2018.

Els propietaris actuals venen l’edifici amb un projecte arquitectònic que permet veure als interessats les possibilitats d’aquest edifici. “Ells el venen amb la idea que la promotora que l’adquireixi el tiri a terra i hi construeixi edificis”, diu Capmany. I afegeix: “Aquest edifici se situava en sòl comercial, però es va fer un canvi d’usos i ara ja és sòl residencial”. El projecte dissenyat per un equip d’arquitectes preveu construir en el solar que ocupa el Dino un total de 54 habitatges amb una planta subterrània per a aparcament. “Cap dels interessats en l’edifici s’ha plantejat remodelar-lo i dedicar-lo a l’activitat comercial”, afegeix Capmany.

Una altra de les possibilitats que els propietaris plantegen per a aquest edifici seria que el comprés l’Ajuntament, que el restaurés i que el transformés en un nou equipament municipal, tal com l’equip de govern vol fer amb l’antiga nau de Supersond a la Plana del Castell.

** Notícia inicialment publicada a TOT Rubí el 30/01/2019 

Actualment només hi ha un supermercat obert a l'edifici. Foto: Rubén Cabús

Col·laboració al programa La vida en rosa de Ràdio Rubí
 

Un fons voltor vol duplicar el lloguer d'uns pisos de protecció oficial de Sant Jordi Parc

>> Reportatge emès al Telenotícies vespre de TV3 el 15/01/19




>> Reportatge emès a Els Matins de TV3 el 15/01/2019


dilluns, 4 de febrer del 2019

Rubí, una de les poques grans ciutats catalanes sense bus exprés.cat

>> Una línia d’autobús directe a Barcelona permetria descongestionar FGC i facilitar la connexió amb els extrems de la capital

La Generalitat de Catalunya va posar en marxa l’any 2008 la xarxa de bus exprés.cat, un servei d’autobús d’altres prestacions. Les línies exprés.cat es caracteritzen per la seva alta freqüència, l’ús de vehicles moderns i accessibles, una velocitat comercial alta, informació en temps real i la circulació per carrils segregats sempre que sigui possible. Des del 2008, progressivament s’han anat implementant les 44 línies que la xarxa té ara repartides per tot el territori català, 23 de les quals a la demarcació de Barcelona. Rubí i Sant Cugat del Vallès són dues de les poques grans ciutats catalanes que no compten amb aquest servei.

Bus exprés.cat | Font: Generalitat de Catalunya
Totes les línies exprés.cat de les comarques barcelonines connecten la capital catalana amb mitjanes i grans ciutats de la seva àrea d’influència amb recorreguts directes i ràpids -sense gairebé parades intermèdies-, un servei que estalvia temps als usuaris si ho comparem amb el tren o altres línies d’autobús convencional. D’aquesta manera, les línies exprés.cat reforcen la connexió entre Barcelona i molts municipis, encara que tinguin tren, com és el cas de Terrassa (Renfe i FGC), Sabadell (Renfe i FGC), Vilafranca del Penedès (Renfe), Mataró (Renfe), Granollers (Renfe) o Manresa (FGC i Renfe). També existeixen línies que faciliten la mobilitat entre Barcelona i municipis que només disposen de servei de bus, com ara Caldes de Montbui, Vallirana o Polinyà.

Rubí i Sant Cugat del Vallès, en canvi, no disposen de cap línia exprés.cat, malgrat que aquesta podria ser una molt bona alternativa als congestionats Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya en hora punta. Aquest servei, a més, podria facilitar l’arribada dels ciutadans a zones d’alta demanda on actualment és difícil arribar-hi en transport públic des de Rubí, com podria ser el cas de l’entorn de la Sagrera i Zona Universitària. Els busos podrien accedir-hi de forma ràpida per la C-58 i per la B-23 respectivament.

Un dels vehicles del bus exprés.cat | Font: ACN
El departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha confirmat a TOT Rubí que no està previst posar en marxa cap líniaexprés.cat al nostre municipi ni a Sant Cugat, ja que la xarxa “inclou els 40 corredors de mobilitat de tot Catalunya amb major demanda, entre els quals no es troben aquests recorreguts”.

Actualment, les úniques ciutats catalanes més grans que Rubí i Sant Cugat sense línies exprés.cat són Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà i Sant Boi. Tot i això, cal tenir en compte que són ciutats amb estacions de Metro i, per tant, amb un servei de transport públic molt més eficient.

 ** Article publicat inicialment a TOT Rubí el 15/01/2019