dijous, 5 de maig del 2016

Rubí ingressarà cada any gairebé un milió d'euros extra de l'Estat al superar la barrera dels 75.000 habitants

>> L'import exacte no es coneixerà fins al desembre, però la xifra serà molt similar a la que fins ara rebia Manresa, de similars característiques

L'Ajuntament de Rubí ha anunciat recentment que la ciutat ha superat la barrera dels 75.000 habitants, requisit per poder passar del règim comú al règim de cessió d’impostos que estableix la Llei reguladora de les Hisendes Locals. En concret, a 1 de gener de 2016 el Padró Municipal sumava un total de 75.472 habitants.

Aquest fet podrà suposar un important augment de la transferència d'ingressos a l'Ajuntament per part de l'Estat. I és que les poblacions de més de 75.000 habitants, així com les capitals de província o de comunitat autònoma, reben un percentatge més elevat del rendiment que obté l’Estat espanyol de la recaptació de diferents tributs ─l’Impost sobre la renda de les persones físiques, l’Impost sobre el valor afegit imputable a cada municipi i els Impostos especials sobre la cervesa, el vi i begudes fermentades, els productes intermitjos, l’alcohol i les begudes derivades, els hidrocarburs i el tabac imputables a cada ciutat─ que la resta de poblacions, regulades pel règim comú. 

Vista panoràmica de la ciutat. Imatge de Fototeca.cat
La darrera revisió sobre quins municipis poden acollir-se en aquest model de cessió es va fer l’any 2012 i, a finals d’aquest any 2016, es tornarà a fer. Serà llavors quan se sabrà oficialment si Rubí pot acollir-se al règim de cessió. Es tracta d'un procediment automàtic en els casos que l'Estat validi la xifra del padró municipal. Per aquest motiu, l'Ajuntament encara no ha pogut informar de quin serà l'import exacte d'aquesta transferència extra. Tanmateix, la xifra serà d'aproximadament 3,5 milions d'euros en quatre anys, el que suposa gairebé un milió d'euros cada any. Aquesta xifra que us ofereix La petjada s'ha calculat a partir d'un exemple molt similar: el de Manresa. Curiosament, la capital del Bages va viure al febrer la notícia inversa. Manresa va veure com el nombre d'habitants queia per sota dels 75.000 habitants, malgrat una intensa campanya de la Policia Local per intentar empadronar uns 350 immigrants. Segons va informar l'Ajuntament de Manresa, perdre el règim de cessió d'impostos suposarà unes pèrdues de 3.512.000 euros en quatre anys.